RESPOSTA DE LA PLATAFORMA CIUTADANA EN DEFENSA DE LES TERRES DEL SÉNIA AL DIRECTOR GENERAL D'ENERGIA I MINES DE
LA GENERALITAT DE CATALUNYA
ARA JA HO SABEM: LA CULPA DE TOT LA TÉ LA NATURA
La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia desitja respondre a les declaracions efectuades per n'Agustí Maure, director general d'Energia i Mines del Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, al Diari La Veu de l'Ebre, del passat 21/11/2008, sota el títol: Compensació? Cadascú ha d'aportar, solidàriament, allò que la natura li ha donat. En aquest mateix article afirmava pel que fa al projecte "Castor" d'emmagatzematge de gas natural, que "hem de valorar els aspectes positius del Castor, ja que aportarà garantia de subministrament a Catalunya i l'Estat", així com que "la planta de terra, on estarien les bombes per impulsar d'un costat a l'altre el gas, no tenen cap tipus d'impacte ni de risc."
Li hem de recordar que la província de Tarragona emet més de la meitat de tot el CO2 que produeix la indústria pesant catalana, i amb la contaminació que es produeix durant la fabricació de combustibles, s'ha de sumar també la que es genera quan s'utilitzen per al transport, la climatització i el funcionament de maquinària pesada. Les emissions de GEH han augmentat a Catalunya un 49,9% (19 milions de tones) entre 1990 i 2007, i les noves centrals de cicle combinat suposaran un important augment de les emissions. Sense anar més lluny tres de les sis empreses pesants de la demarcació, que emeten més de mig milió de tones de CO2 l'any, es troben en la comarca del Tarragonès, incloent plantes químiques, centrals tèrmiques, refineries, i cimenteres. Cal dir que només el CO2 que produeixen cada any representa més de la meitat de tot el que emet anualment la indústria pesant de tot Catalunya, i tot això no ens ho inventem sinó que és el resultat d'un estudi recent,. Obra del coordinador confederal de Medi Ambient i Salut Laboral de CCOO, en Fernando Rodrigo, i del director de l'edició espanyola de la revista Wordl Watsh, en José Santamaria.
Algú ens ha preguntat si ens "mereixem" aquest trist honor? L'honor de ser els primers de viure amb aquesta contaminació "solidària"? Es que potser el director general d'Energia i Mines s'ha molestat a preguntar a la gent d'aquest territori, si volem ser "solidaris" amb més de la meitat de tot el CO2 que produeix la indústria pesant catalana? A hores d'ara, a les Terres de l'Ebre hi ha en funcionament 259 instal·lacions fotovoltaiques, amb una potència de 21,3 megawatts, xifra que representa el 13% de tot Catalunya. I quan parla sobre que "estem obligats" a valorar els aspectes positius del projecte "Castor", convindria saber de quina part està aquest senyor, si al costat dels ciutadans i dels interessos generals, o d'una empresa particular per a la qual tots els impactes són positius, moderats, i compatibles.
Les Terres de l'Ebre ja paguem, energèticament i des de fa molts anys, la nostra quota "solidària" amb la resta de Catalunya i també amb la resta de l'Estat espanyol, i aquesta quota la paguem ben alta i també ben cara. No s'hi val a dir que uns "sempre" hem de ser solidaris amb els altres perquè s'ha d'aportar solidàriament "allò que la natura ens ha donat", convertint la mateixa natura en una deixalleria industrial. La natura no dóna parcs eòlics, cementeris nuclears, projectes d'emmagatzematge de gas, centrals nuclears, de cicle combinat, centrals tèrmiques, elèctriques, etc., i aquí ja no parlem tan sols de necessitats, sinó també d'interessos creats que són "figues d'un altre paner".
Potser és que el director general d'Energia i Mines té una altra perspectiva de les necessitats del territori i del que volem la gent ebrenca i senienca, que no és cap "impost industrial" ni cap "quota energètica" sota l'excusa que toca així perquè la natura ho ha volgut. Aquesta és una excusa molt pobra que no esperàvem d'un director general d'Energia i Mines de la Generalitat de Catalunya, sobretot perquè potser s'ha oblidat que davant de qualsevol interès particular d'una empresa en particular, hi ha sempre els interessos generals de tot un territori.
Quan diu que en un moment determinat es podria donar una situació de tensió i generar riscos d'abstament importants per raó de la dependència energètica, tal vegada és que com a responsables no s'han fet els deures quan tocava per no dependre d'energies que, com el gas, tenen un període de vida útil determinat. Què passarà quan aquestes energies s'esgotin? Buscaran en la natura una altra excusa per agullonar novament tot el territori amb noves centrals tèrmiques, elèctriques, centrals de cicle combinat o nuclears? Haurem de tornar a "pagar el pato" els mateixos?
Tots sabem que la seguretat és un tema vital en els nostres dies, sobretot tractant-se d'indústries que comporten un risc molt important per a la salut dels ciutadans, i el projecte Castor d'emmagatzematge de gas natural no és una excepció. Assegura el director general d'Energia i Mines, des de la taula del seu despatx, que podem estar tots ben tranquils, perquè en aquest projecte tots són aspectes positius, com diu l'empresa, ja que aquesta indústria "no té cap tipus de risc especial" i que "la planta de terra no té cap tipus d'impacte ni de risc". No dubtem de la bona fe del director general en aquest tipus de qüestions, però sempre ens havien dit que quan una empresa genera un risc important, es requereix un estudi d'impacte ambiental, com és el cas.
Pel que fa als números, li hem de recordar que el Reial Decret 855/2008 de 16 de maig, pel qual s'atorga a ESCAL UGS la concessió d'explotació per a l'emmagatzematge subterrani de gas natural "Castor", diu que "se acreditará por el titular de la concesión, mediante la presentación del oportuno certificado emitido por entidad inscrita en el registro a que se refiere el artículo 74 del Real Decreto Legislativo 6/2004, de 29 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de ordenación y supervisión de los seguros privados, autorizada para actuar en los ramos a que se refiere el presente real decreto, la constitución de un seguro de responsabilidad civil de 30 millones de euros de cobertura mínima." i això no ho diem nosaltres. Suposem que la presentació d'aquesta assegurança de 30 milions d'euros de cobertura mínima no és perquè hi hagi cap tipus de risc, sinó perquè sempre es demana, tot i que no passa mai res, com a les centrals nuclears catalanes.
I suposem, tan sols per suposar, que quan el director general d'Energia i Mines afirma que el projecte "Castor" d'emmatzemmatge de gas natural "no té cap tipus de risc", ho diu perquè, ben possiblement, pensi el mateix que l'empresa promotora, quan afirma el següent:
"Por tanto, las instalaciones de la PO del Proyecto Castor se encuentran fuera del ámbito de aplicación del RD 1254/1999 y sus modificaciones, no siendo necesario elaborar una "Política de prevención de accidentes graves", ni un "Informe de eguridad", ni un "Plan de Emergencia Interior" de cara a su presentación frente a as administraciones."
Sólo 1 muestra (…/…) presenta concentraciones elevadas (~20 μg/g, esto es dos órdenes de magnitud superiores al resto), por lo que no se considera representativa (podría ser un error de laboratorio o incluso de transcripción).
Por otro lado tanto la bruma, típica de la zona costera como la aplicación de un color beige a las edificaciones de la Planta de Operaciones reducirán su visibilidad.
El efecto de un derrame de hidrocarburos sobre la flora marina puede ser de gran importancia en caso de que éste llegue a afectar a las comunidades litorales porque la formación de películas puede inhibir el flujo de oxígeno y luz dañando a las comunidades con actividad fotosintética, especialmente a las litorales si un derrame alcanza las costas. Cabe destacar que en el área del proyecto existen zonas litorales de especial interés son el Parque Natural del Delta del Ebro y el LIC de la Serra d´Irta así como el del Marjal de Peñíscola.
Aunque es importante resaltar que la ocurrencia de una ruptura de un depósito de combustible o el derrame de una importante cantidad de es muy improbable que el riesgo de afección a la zona litoral y del mismo modo al Parque Natural del Delta del Ebro se considera ínfimo. Por un lado, deben darse las condiciones meteorológicas menos probables (…/…).
(…/…) ya que a pesar de que el medio necesitará un cierto tiempo para la recuperación de las condiciones originales no se estima que se vayan a producir daños irreparables en el ecosistema.
También se manipularán y almacenarán algunos productos químicos fundamentalmente empleados en la inyección y extracción del gas del almacén subterráneo y en trabajos de mantenimiento. La cantidad de productos químicos utilizados y residuos peligrosos generados será reducida. Un derrame accidental de residuos o productos químicos podría llegar a afectar a la calidad del suelo o el agua subterránea.
El impacto de la deposición de los ripios sobre la fauna bentónica y su grado de supervivencia dependerá principalmente de su capacidad de migrar verticalmente hacia la superficie y del grado de tolerancia a la modificación de la granulometría del sustrato.
De los metales pesados con información, hay algunos que podrían sufrir procesos de movilización en el paso de un medio muy reductor (sedimento) a uno oxidante (columna de agua).
En el caso del vanadio (V) o el cromo (Cr), las especies oxidadas podrían formar complejos aniónicos solubles. El Cr (VI) está considerado por la OMS como altamente perjudicial para la salud, y establece el límite de exposición en 0,05 mg/l para agua de uso potable. En cuanto al vanadio, éste presenta tendencia a formar aniones en ambientes alcalinos y oxidantes. La exposición a altos niveles de vanadio puede causar efectos perjudiciales para la salud, especialmente si la vía de entrada es la respiratoria.
La forma que tiene el mercurio de contaminar un organismo vivo es una vez que se ha transformado en metilmercurio (MeHg). Esta reacción la producen bacterias metiladoras que se encuentran en el suelo y el agua. Por último, el arsénico (As) (aunque no es un metal propiamente dicho) posee una complejidad elevada desde el punto de vista químico.
En la plataforma de perforación se utilizará gasóleo como combustible. En la plataforma de procesos se utilizará gas natural como combustible una vez que esté operativo el almacén. Los contaminantes de los procesos de combustión incluyen óxidos de azufre y de nitrógeno, y ióxido y monóxido de carbono. Los focos emisores de gases a la atmósfera instalados en la plataforma de procesos son: turbinas (gas natural) - generador eléctrico - antorcha de emergencia.
Los principales contaminantes emitidos como resultado de la combustión de gas natural son los siguientes: - Óxidos de nitrógeno (NOX), dióxido de azufre (SO2), dióxido de carbono (CO2), monóxido de carbono (CO), partículas (PM), compuestos orgánicos volátiles (COVs), compuestos orgánicos volátiles no metánicos (COVNM).
Las embarcaciones que se emplearán durante el desmantelamiento de las instalaciones, utilizan motores de combustión para su funcionamiento, que generarán emisiones de gases de combustión a la atmósfera.
E
Nosaltres no creiem que la natura ens faci viure envoltats de centrals tèrmiques, parcs eòlics, centrals elèctriques, cementeris nuclears, cimenteres, centrals nuclears, centrals de cicle combinat o cementeris nuclears, i ara amb un nou dipòsit d'emmagatzematge de gas que, segons afirma, sembla que no té cap tipus de risc, cap ni un.
Ara ja ho sabem, la culpa de tot la té la natura. Serà que som uns incrèduls i el destí de les nostres terres és aquest: ser la deixalleria industrial dels interessos econòmics d'uns altres, però nosaltres continuarem lluitant perquè no sigui així. Perquè les cadires polítiques van canviant, i a gent de veritat continuarem dient que NO HO VOLEM!
Terres del Sénia, novembre de 2008
Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia
plataformapelsenia@gmail.com
![[cartellMARXA.png]](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpWnTqJdgknNBA1wRBgeEf8-LvOiBQAAOmjDWDtQ3k_4qA8naKYacl6zM1HTkO163_38mDpaUj9b24UF7Y5upyg5DYDPmyIT-u6tDoTnCrPlf9HiZYyVEAVFs5aRbVeDBWMFt3AQOmhIg/s1600/cartellMARXA.png)
